El retaule del flautista

Introducció de la Directora:
La portada del text teatral diu:
“Aquesta obra, adoptant la forma d’una farsa medieval, intenta de sensibilitzar el públic amb un problemàtica política i social de la més viva actualitat”.
L’obra es va escriure als anys seixanta i es va estrenar a Barcelona el dia 31 de Gener de 1970. Han passat quaranta anys i potser algunes coses no han canviat tant com ens pensàvem. La problemàtica política segueix vigent i no passen gaire dies sense que llegim al diari o veiem per televisió notícies relacionades amb corrupció, tractes de favor, requalificacions, tràfic d’influències …
Per això el que avui veureu també hi té una relació bastant estreta i tant se val si parlem de temes urbanístics o si ho fem de com eliminar les rates d’un municipi. El poble del Retaule es manifesta fent valer els seus drets i surt al carrer per queixar-se davant la classe política governant. Exactament el mateix que ara.
Si ens hem plantejat posar en escena aquesta obra és precisament perque no ha perdut gens d’actualitat.
A Calaf aquesta obra ja s’ha representat en quatre ocasions i si a hores d’ara no l’hem enfocat des del punt de vista de farsa medieval, ha estat perque es pot actualitzar sense perdre absolutament res de la seva essència teatral i ideològica.
El Burgmestre i els regidors del nostre Retaule actuen com molts dels polítics que surten sovint a les notícies, i per tant la relació entre poble i autoritats sempre portarà situacions com les que explica l’obra, però en aquest cas sense deixar de banda la part còmica que fa que ens ho mirem tot amb un somriure.
Què pot tenir de diferent aquest Retaule dels altres que s’han representat a Calaf?
Doncs potser en el fons no massa coses però sí que l’hem volgut fer una mica diferent conservant el text original evidentment i també la música i les cançons. L’hem actualitzat només aguditzant una mica la part còmica d’alguns personatges de la farsa i hem volgut que fós un espectacle molt amè, divertit i que suposi per l’espectador una estona de distracció i de passar-ho bé (només això que és tan dificil d’aconseguir).
Totes les persones que hi han col·laborat (que han estat moltes) han treballat molt per aconseguir-ho. Des d’aquí un agraïment a tots ells i també un record per totes les persones que van participar en els tres muntatges anteriors de l’obra.

Neus Quer