El sopar dels idiotes

Introducció del Director
Neix a França al 1937. Periodista, escriptor de narracions, autor i director d’obres teatrals, Especialitzant-se en teatre còmic. Degut al seu èxit en aquest camp decideix fer el salt al món cinematogràfic. Guionista i redactor per altres cineastes, l’any 1976 decideix dirigir els seus propis textos i porta a la gran pantalla títols de renom amb actors de primera fila. El reconeixement internacional li arriba, precisament, amb “El sopar dels idiotes” (Le dîner des cons) aconseguint, l’any 1999, tres premis Cesar –els Goya francesos-. Francis Veber és el comediògraf francès per antonomàsia i un gran valor de la comèdia a tot Europa.
Veber ,a l’estil de Molière, en “el sopar dels idiotes” fa una crítica moralitzant a un sistema i a una classe social que ho té tot, els “guanyadors” i l’únic al•licient per divertir-se és ridiculitzar i manipular a tota mena de mortals a qui consideren els “perdedors”.
En el sopar dels idiotes, com en la majoria d’obres de Veber, l’acció principal recau en dos personatges: “el duo còmic”. El pallasso blanc (intel•ligent, racional, seriós...) I l’August (instintiu, desmesurat, inesperat...) Per mitjà d’ells Veber aflora detalls de la naturalesa humana, extraient-ne visions i situacions universals. Dos personatges antagònics però dependents l’un de l’altre.
El sopar dels idiotes és una obra còmica? O en realitat és un drama? Val la pena pensar-hi. Com va dir Molière:
“Quan vas a l teatre i veus una tragèdia t’involucres, hi participes, plores, plores, plores. I després te’n vas a casa i dius: que bé que he plorat avui! I dorms relaxat. El discurs polític ha passat per tu com l’aigua sobre el vidre. Mentre que per a riure cal intel•ligència, agudesa. Amb la rialla se t’obre la boca però també el cervell i dins del cervell se’t claven els claus de la raó.”
Hem treballat l’obra buscant els més petits detalls, com a director i responsable vull agrair tot el treball i dedicació dels actors, ha estat un privilegi gaudir amb ells dissabtes i diumenges d’estiu. Espero que us faran passar una bona estona.
Però m’agradaria molt dedicar l’obra a aquelles persones que no veieu a l’escenari, els “invisibles”, però que gràcies al seu esforç i dedicació fantasma fan que l’èxit sia possible.
A tots ells moltes i moltes gràcies.

Enric Torra