Bodas de Sangre
de Federico García Lorca


Presentada per la companyia Projecte Ingenu, de la qual el calafí Xavier Torra forma part, sota la direcció de Marc Chornet

Única funció: 30 d'abril de 2022 a les 19:00 h.

Preus de les entrades:
Socis: 12 €
Públic general: 15 €








SINOPSI
El mateix dia del seu casament, durant el banquet, la Novia decideix escapar a cavall amb el seu veritable amor: Leonardo. L’autor es basa en un fet real (el crim comès en el cortijo de Níjar) per explicar una història tràgica  sobre l’amor i el desig enfrontats al deure, l’honor i els interessos familiars.

Lorca retrata una dona valenta que s’enfronta a la seva societat perseguint el seu desig, una reivindicació que encara avui segueix sent necessària.

Bodas de Sangre és l’obra
més famosa de Federico García Lorca. És la primera part de la coneguda “Trilogia Lorquiana” o “tragèdies rurals” (Bodas de sangre, Yerma i La casa de Bernarda Alba). En aquesta trilogia, Lorca parteix d’un aparent costumisme per dibuixar una crítica moral de  l’Espanya del seu temps.

A partir de Bodas de sangre i respectant les paraules de Lorca proposem un espectacle que pretén barrejar la ficció lorquiana amb la seva pròpia vida a partir de documents i escrits que siguin testimonis de moments importants de la biografia del poeta.

Encara que l’operació principal sigui l’actualització d’un clàssic, l’evolució estètica de Projecte Ingenu obre la porta a l’ús de recursos de moviment, cant i música electrònica, ingredients escènics propis de la poètica de la companyia.

El personatge de Lorca està encarnat per un bailador de flamenc. D’aquesta manera, s’estableix una distància entre la “paraula escrita per Lorca” i la narració que evoca la vida del poeta que s’expressa, majoritàriament, a través de la dansa. Això ens connecta  amb una llarga tradició ibèrica d’adaptar coreogràficament les peces rurals de Lorca, però ho actualitza i ho fa molt atractiu sobretot per a un públic jove.

L’element musical, present en el text de Bodas de sangre en cançons com La Nana del caballo grande (popularitzada per la versió musical que en va fer Camarón), s’accentua i molts dels fragments més simbòlics de la peça seran musicats. S’afegeixen a les paraules de Lorca el cant i la música electrònica com a elements importants de la posada en escena.

Així la peça té una sonoritat mixta entre música electrònica, flamenc i música popular. L’element popular en el text de Lorca és essencial: adaptant la història a l’actualitat apareix la necessitat de detectar allò que és popular avui dia.